RE-DESPERTAR

Avui, he re-despertat. M’he sentit en plena llibertat saltant en plena vida i en dia de lluna plena. Em miro la vida, des de dins meu. La gaudeixo.  M’estimo a mi per poder estimar als qui m’estimen. Per no exigir als altres les mancances que té la meva ànima. Piulen els ocells, dins el bosc, com em parlen les persones que creuen en mi.

I les escolto, les cuido, els dono gràcies, però no m’agafo a elles. Perquè també volen en llibertat.  I confio en mi. Perquè tot el que busquem, està dins nostre. Perquè quan ens acceptem  tal i com som, ens perdonem, ens estimem, ens comencen a passar coses meravelloses.

I llavors, salto. Salto a la vida, feliç.

I durant aquell segon m’ho miro tot des de l’aire i ho veig tant fàcil… Com ens compliquem les coses quan ens envaeixen les pors, la poca confiança, la immediatesa de les coses…

Travesso un rierol i l’aigua passa de llarg… Les situacions complicades, no cal entendre-les. Simplement, hi són per donar pas al següent trajecte. Deixo que passin…fluint…com l’aigua. Obro l’ànima i espero que arribi el que m’ha d’ arribar.

0

Start typing and press Enter to search